Per quart any el Grup de Recerca de Cerdanya ha decidit continuar amb la recuperació d’una tradició catalana antigament molt celebrada, com és la Nit d’Ànimes. Els espantanens van recórrer els carrers de Puigcerdà acompanyats dels tambors de la Colla de Diables de la vila i d’una comitiva que va anar repartint dolços entre els nens que anaven trobant.

Si bé estrictament la Nit d’Ànimes correspondria a la nit de l’1 de novembre, el pas dels temps ha desplaçat la major part de les celebracions d’aquest caràcter a la nit anterior, en la forma americanitzada d’aquesta festa, anomenada Halloween.

En contra d’allò que pensa molta gent, el Halloween (Hallow Even: Nit d’Ànimes) no és una tradició originàriament americana, sinó que va ser exportada pels irlandesos emigrants als Estats Units i correspon a la festa cèltica del Samhain, que se celebra la nit del 31 d’octubre.

Segons la tradició cèltica, en aquesta nit, les portes del món inferior (el dels esperits) romanen obertes i aquests poden sortir al nostre món o bé els humans poden baixar a l’inframón. La festa és molt reconeguda i encara se celebra.

Per posar un exemple curiós, la famosa carbassa del Halloween també es commemorava a moltes poblacions d’Astúries fins a començaments del segle XX, sense que hi hagués cap influència americana, possiblement reductes de l’antiga celebració precristiana.

La festa del Samhain va ser cristianitzada fa segles a les nostres contrades i convertida en la Nit d’Ànimes, tot i que en essència són la mateixa cosa. Des del Grup de Recerca volem anar recuperant cada any diferents elements festius i etnològics relacionats amb la Nit d’Ànimes.

Els espantanens són uns personatges típics del folklore europeu que es fan servir per espantar la mainada, tot dient-los que si no es porten bé, vindrà tal o qual espantanens (com l’home del sac o el Papus) i se’ls endurà.

El GRC vol escenificar aquests personatges, de manera simpàtica, alguns dels quals són originaris de Cerdanya, com el Rosegacebes (del Vilar d’Urtx), la Nit (Meranges) o en Papassa (Urús i Bellver).

• En Rosegacebes és una ànima errant que es dedicava a robar les cebes d’un veí. Un dia, el veí, empipat que li robessin a l’hort el va maleir per tota l’eternitat i va restar obligat a vagar per sempre com una ànima en pena.
• En Papassa és un gegant horrible, basat en el Papus. Va encaputxat, amb un cucurutxu per barret i una capa negra. Només se li veuen els ulls.
• La Nit va tota de negre i habita els cims de Meranges. Va desgrenyada i arrugada i es diverteix turmentant les criatures. A la capa, porta unes incrustacions brillants en forma d’ estrelles.
• En Camunyes és una bestiota de boca gran i llargs ullals que engolia els nens. Es diu que viu als terrats i a les golfes, de les quals baixa per emportar-se els nens.
• En Banya Verda és un dimoniàs que duu una enorme banya verda al centre del front. Va armat amb una forca, on punxa tots els nens dolents que troba al seu pas, carregant-los en una cistella i els porta a l’infern.
• El Jan del Gel és un espantanens típic de la Vall de Ribes. Per evitar que els nens surtin fora de casa quan fa molt de fred, se’ls amenaça amb la presència del Jan del Gel. El seu cos és de gel i deixa gelat i exànime amb una sola mirada. Llavors es carrega el malaurat a l’esquena i se l’enduu al seu antre i se’l menja amb sopa.
• La Mort és l’espantanens i espantagrans definitiu. A Catalunya, tot i que no se la cita mai pel seu nom (no sigui que vingui de debò), s’espantava amb ella els nens, fent ús d’algun dels seus sobrenoms: la Blanca, la Calva, la Desdentegada, la Seca… Es feia creure als nens que vindria i se’ls enduria, emportant-se’ls dins d’un sac a l’esquena. Les seves mans estan tan fredes que els deixaria gelats i porta una dalla amb la inscripció “Nemini parco” (a ningú no perdono).