• La tradicional activitat, que tindrà lloc a partir de les 19h del dissabte 27 d’octubre a Puigcerdà, iniciarà els actes del 10è aniversari del Grup de Recerca de Cerdanya.

El Grup de Recerca de Cerdanya (GRC) inicia aquest octubre de 2018 els actes de celebració del 10è aniversari de la constitució de l’entitat, que aniran tenint lloc durant el proper curs, coincidint amb també el 10è aniversari de la recuperació d’ una de les activitats més emblemàtiques de tot el calendari anual i sens dubte una de les més populars: la Nit d’Ànimes.

Aquest dissabte, dia 27 d’octubre, a partir de les 19h, desfilaran pels carrers de Puigcerdà  els Espantanens de la Nit d’Ànimes, acompanyats per la colla de Diables de Puigcerdà. Els personatges faran en un parell de punts de la desfilada el tradicional ball dels Espantanens, acompanyats pels Timbalers de la Colla de Diables de Puigcerdà.

LA RECUPERACIÓ DE LA TRADICIÓ

L’any 2009, el GRC va iniciar la recuperació d’aquesta tradició catalana antigament molt celebrada, la Nit d’Ànimes. Si bé estrictament la Nit d’Ànimes correspondria a la nit de l’1 de novembre, el pas dels temps ha desplaçat la major part de les celebracions d’aquest caràcter a la nit anterior, en la forma americanitzada d’aquesta festa, anomenada Halloween.

En contra d’allò que pensa molta gent, el Halloween (Hallow Even: Nit d’Ànimes) no és una tradició originàriament americana, sinó que va ser exportada pels irlandesos emigrants als Estats Units i correspon a la festa cèltica del Samhain, que se celebra la nit del 31 d’octubre. Segons la tradició cèltica, en aquesta nit, les portes del món inferior (el dels esperits) romanen obertes i aquests poden sortir al nostre món o bé els humans poden baixar a l’inframón. La festa és molt reconeguda i encara se celebra. Per posar un exemple curiós, la famosa carbassa del Halloween també es commemorava a moltes poblacions d’Astúries fins a començaments del segle XX, sense que hi hagués cap influència americana, possiblement reductes de l’antiga celebració precristiana. La festa del Samhain va ser cristianitzada fa segles a les nostres contrades i convertida en la Nit d’Ànimes, tot i que en essència són la mateixa cosa.

Els espantanens són els personatges clau de la festa, típics del folklore europeu, que es fan servir per espantar la mainada, tot dient-los que si no es porten bé, vindrà tal o qual espantanens (com l’home del sac o el Papus) i se’ls endurà. El GRC ha anat recuperant en les 9 edicions anteriors 13 espantanens històrics, relacionats directament amb indrets de la comarca i l’entorn immediat.

El GRC vol escenificar aquests personatges, de manera simpàtica, alguns dels quals són originaris de Cerdanya, com el Rosegacebes (del Vilar d’Urtx), la Nit (Meranges) o en Papassa (Urús i Bellver).

DESCRIPCIÓ DELS DIFERENTS ESPANTANENS

• En Rosegacebes és una ànima errant que es dedicava a robar les cebes d’un veí. Un dia, el veí, empipat que li robessin a l’hort el va maleir per tota l’eternitat i va restar obligat a vagar per sempre com una ànima en pena.
• En Papassa és un gegant horrible, basat en el Papus. Va encaputxat, amb un cucurutxo per barret i una capa negra. Només se li veuen els ulls.
• La Nit va tota de negre i habita els cims de Meranges. Va desgrenyada i arrugada i es diverteix turmentant les criatures. A la capa, porta unes incrustacions brillants en forma d’ estrelles.
• En Camunyes és una bestiota de boca gran i llargs ullals que engolia els nens. Es diu que viu als terrats i a les golfes, de les quals baixa per emportar-se els nens.
• En Banya Verda és un dimoniàs que duu una enorme banya verda al centre del front. Va armat amb una forca, on punxa tots els nens dolents que troba al seu pas, carregant-los en una cistella i els porta a l’infern.
• El Jan del Gel és un espantanens típic de la Vall de Ribes. Per evitar que els nens surtin fora de casa quan fa molt de fred, se’ls amenaça amb la presència del Jan del Gel. El seu cos és de gel i deixa gelat i exànime amb una sola mirada. Llavors es carrega el malaurat a l’esquena i se l’enduu al seu antre i se’l menja amb sopa.
• La Mort és l’espantanens i espantagrans definitiu. A Catalunya, tot i que no se la cita mai pel seu nom (no sigui que vingui de debò), s’espantava amb ella els nens. Es feia creure als nens que vindria i se’ls enduria, emportant-se’ls dins d’un sac a l’esquena. Les seves mans estan tan fredes que els deixaria gelats i porta una dalla amb la inscripció “Nemini parco” (a ningú perdono).
• La Moixina és una ogressa cavernícola catalana. És una vella estranya i grunyidora, amb molt mal geni, que pega els nens dolents i pentina les nenes que no es porten bé amb cardots. Dóna unes estrebades que arrenca els cabells, deixant el cap pelat com una mona.
• La Fou és una espantanens catalana, del poble de Bor (Bellver de Cerdanya). Es tracta d’una encantada, que vivia a la cova de la Fou de Bor, propera a aquesta localitat.
• El Caragot és un homenot alt i agegantat que baixa per la xemeneia amb un enorme sac a l’esquena ple de nens entremaliats, amb els quals es fa unes sopes al foc de la llar. Similar a l’Home del Sac.
• La Ginebreda és una ogressa catalana. No era de carn i ossos, sinó de pal i molsa, com els arbres. Els seus braços eren com branques. Tenia un geni terrible, s’enfadava molt fàcilment i descarregava la seva fúria sobre els nens entremaliats, als quals pegava despietadament amb les seves mans llenyoses amb pinxos i arestes. Un cop seu produïa tal coïssor que durava més de set setmanes.
• El Peirot: espantanens català, típic del Pirineu lleidatà. Era enormement gras, degut a la gran quantitat de criatures dolentes que s’havia empassat, s’amagava un parell de coixins sota del vestit, amb la qual cosa tenia un aspecte deforme i grotesc. La mainada restava esglaiada quan el veien.
• La Tinyosa: la seva presència amenaça sobretot els petits que surten sols amb perill de perdre’s per les muntanyes. Llavors, una massa nebulosa com la boira apareix. És la Tinyosa, que s’endú el nen. Va tota de blanc.

PERSPECTIVES DE FUTUR

Per celebrar el desè aniversari de la recuperació d’aquesta tradició a Cerdanya i aprofitant l’empenta dels també 10 anys de la pròpia entitat, el Grup de Recerca de Cerdanya ha engegat un ambiciós projecte de creació i renovació de l’imaginari dels Espantanens i que constarà d’un conjunt d’accions encaminades a popularitzar la festa entre els nens i joves de la comarca a través de les escoles.

Com a punt inicial, s’estan treballant una sèrie d’esbossos dels personatges per tal de crear-ne una imatge gràfica a partir de les descripcions tradicionals i adaptar-los al segle XXI. A banda d’aportar aquest referent visual, a mitjà termini es redactarà un manual / fulletó amb consells i trucs per poder disfressar-s’hi, es generaran tires còmiques curtes per promocionar el nou imaginari, es farà una campanya de sensibilització a les escoles i una exposició per mostrar al públic en general el resultat final.