El passat dissabte, dia 29 de maig, a les 18h, a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà va tenir lloc la sessió inaugural del Fòrum Cerdanya, sota el títol “Civisme i bolets” i emmarcat dins de les IX Jornades Micològiques de Primavera, es van tractar diverses qüestions relacionades amb el món dels bolets, la seva recol·lecció, Catalunya com a país micòfag, sobre la regulació o no de l’accés al bosc per preservar el patrimoni natural o la implantació d’ecotaxes i la problemàtica que se’n deriva.

La taula va estar formada pel micòleg Miquel Rovira, pel tècnic del Parc Natural del Cadí-Moixeró i tinent d’alcalde d’Urús, Ramon Martínez i pel vicepresident del Grup de Recerca de Cerdanya i boletaire aficionat, Jordi Forcada. La taula va ser moderada pel periodista Guillem Lluch.

Les principals conclusions del debat van ser:

1. La massificació i un ús intensiu dels boscos pot fer perillar l’aparició dels bolets, tot i que no hi ha estudis massa moderns ni tampoc es coneix amb exactitud les condicions que porten els fongs a generar els bolets.
2. L’administració no regula l’activitat boletaire per motius electoralistes.
3. Encara que l’accés al bosc és lliure, gairebé la totalitat dels boscos de Catalunya són de propietat privada: els bolets tenen amo.
4. Les institucions destinen molts pocs diners a conservació i eines com els parcs naturals són merament instruments de promoció turística, sense eficàcia en temes com aquest.
5. Existeixen normatives sobre la traçabilitat dels productes que serveixen restaurants o minoristes i el fet d’incidir en el compliment d’aquesta normativa minvaria de manera considerable el mercat negre en que s’ha convertit l’activitat comercial boletaire. Tot i això, calen mesures complementàries.
6. L’activitat boletaire afecta negativament algunes espècies protegides com el gall fer o la perdiu blanca, sovint evitant-ne la reproducció o l’abandonament del seu hàbitat. Caldria vedar certes zones d’interès reproductiu durant certes èpoques de l’any.
7. La Cerdanya està comparativament molt menys massificada que altres zones boletaires per excel·lència com poden ser el Berguedà o el Montseny.
8. La regulació de l’activitat comercial del bolet és urgent i necessària.
9. Programes com “Caçadors de bolets”, tot i tenir un rerefons científic i divulgatiu, banalitzen de manera perillosa el fet d’anar a la muntanya i agafar uns quants bolets. Cal tenir en compte que són un espectacle i que basen la seva continuïtat amb l’audiència, no en la veritable educació de la gent.
10. Sovint s’amaga rere la divulgació de masses una mera voluntat de desviar l’atenció d’altres focus com són el negoci editorial o la rabiosa actualitat.
11. La fal·lera que ha experimentat la societat catalana envers els bolets té una forta vinculació amb l’evolució de l’economia dels darrers anys.
12. Cal combatre la idea que s’imposa als mitjans i al subconscient de la gent a base de repetir-la sobre la famosa “dinamització del turisme local, sobretot en restauració, en zones que estarien força deprimides si no fos per aquesta activitat”.
13. Els usuaris que fan més mal als bolets són aquells que són inexperts i que desconeixen les mínimes normes de respecte al medi ambient, així com aquells boletaires professionals que en fan un ús comercial i intensiu.