L’economista cerdà Joan Pujol va ser l’encarregat de fer la tercera conferència del cicle “A l’estiu, recerca’t” que portava per títol: “Prediccions econòmiques de la Cerdanya” i que va tenir lloc dimecres, dia 3 d’agost, al Museu Cerdà de Puigcerdà.

El conferenciant va mostrar i analitzar una bateria de dades recents sobre l’economia cerdana que expliquen la situació actual i va fer projeccions de futur.

El PIB de la Cerdanya és dels més baixos de Catalunya i també menor que el de l’Alt Pirineu. Ve baixant des de la crisi del 2008 i encara no s’ha recuperat. Es preveu que continuï baixant.

També va analitzar el Valor Brut Afegit (VAB) dels diferents sectors productius. El sector primari està sota mínims i tendeix a decréixer encara més, com a tot el país. El sector secundari és molt inferior al de Catalunya i al de l’Alt Pirineu i es va abandonant a causa del turisme.

Pel que fa a la construcció, és molt més alt que la mitjana catalana i pirinenca i retroalimenta a altres sectors. Dificulta la diversificació econòmica i els guanys solen marxar de la comarca. A més, està limitat a la superfície disponible que queda per edificar i provoca preus elevats de compra i de lloguer d’habitatges.

El sector terciari, orientat bàsicament al turisme, és qui s’emporta la major part del pastís a Cerdanya. L’oferta està molt condicionada per les segones residències. Creu que no s’ha de demonitzar el turisme, però que cal diversificar l’oferta i desestacionalitzar-la. La tendència és que l’any 2030, aquest sector representi el 90%, ja que els altres sectors tendeixen a la baixa.

La renda familiar disponible és similar a la de l’Alt Pirineu, però força inferior a la mitjana catalana. No som pas rics i a sobre hem de conviure amb preus molt elevats.

Altrament, el mercat laboral es troba en bones condicions generals. Va molt bé, excepte quan hi ha crisis: llavors, la cosa s’inverteix.

El deute dels ajuntaments és acceptable, excepte el de Puigcerdà que és una mica elevat, però no preocupant.

Va parlar també de possibles solucions, com el PAS (Pla Sectorial de Turisme de la Cerdanya 2019-2023), però considera que són mesures molt a curt termini i que cal pensar a llarg termini. Va posar com a exemples l’Alt Urgell i el Solsonès.

Les administracions públiques han d’ajudar, especialment pel que fa a l’habitatge de protecció oficial, però no poden solucionar tots els problemes. El sector privat i la societat han de fer també els deures.

I sobre la producció artesanal de productes locals, el que cal és que la Cerdanya produeixi no només qualitat, sinó quantitat, per poder exportar i ser competitiva.