El cap de setmana del 15 i 16 de novembre el Grup de Recerca de Cerdanya va organitzar al Museu Cerdà de Puigcerdà les I Jornades d’Estudis Comarcals de Cerdanya, essent les primeres jornades multitemàtiques d’estudis realitzats sobre Cerdanya que s’organitzen a la comarca. En total, es van reunir 35 investigadors de diferents camps que van poder presentar el resultat del seu treball d’investigació sobre nombrosos camps i temàtiques, tot relacionat íntimament amb la nostra comarca.

Les jornades van ser inaugurades dissabte dia 15, a les 9 del matí, per l’Alcalde de Puigcerdà, el Sr. Albert Piñeira, qui glossà la importància de la divulgació de l’ampli patrimoni cerdà en l’àmbit acadèmic, tot lloant la tasca que des de fa 6 anys està realitzant la nostra entitat durant tot l’any per assolir aquest objectiu, tot promocionant la recerca i la divulgació d’aquesta en el marc de la nostra comarca així com a fora, amb la difusió a través de les activitats conjuntes amb els altres Centres d’Estudis del Pirineu o les dues revistes que publica la nostra entitat i lliurement disponibles a la nostra pàgina web.

A continuació van començar les ponències de caràcter arqueològic, amb els següents temes:

• Exemples de conjunts tumularis de potencial caràcter funerari a Cerdanya, (Oriol Mercadal, Sara Aliaga, Lluís Vidal, Carme Vila)
• Fouilles récentes en Cerdagne – Âge du Bronze – Âge du Fer, (Pierre Campmajó, Denis Crabol)
• Montlleó, (X. Mangado, O. Mercadal, J. M. Fullola, N. Rodríguez, M. Sánchez, J. Grimao, M. Langlais, T. Tejero, J. Nadal i M. Bergadà)
• L’Escriptura ibèrica a la Cerdanya: els abecedaris rupestres, (Joan Ferrer)
• El castellot de Bolvir (Jordi Morera, Joan Oller, Oriol Olesti)
• El jaciment de Baltarga (Jordi Morera, Joan Oller, Oriol Olesti)
• Les guillateres d’All. La presència d’or aluvial a la Cerdanya (Oriol Olesti)
• El Fòrum de Iulia Lybica (Oriol Olesti, Josep Guitart, Jordi Guàrdia, Cèsar Carreras)
• Les tombes d’All (Oriol Achón)
• Santa Maria de Puigcerdà. Arqueologia i història de l’antiga església parroquial, (Oriol Achón Casas i Julia Miquel López)
• El cenobi de Sant Joan, un monestir ceretà desconegut?, (Oliver Vergés i Climent Miró)
• Els frontals d’altar romànics de la Cerdanya, un tresor a descobrir” (segles XII-XIII), (Alfred Pérez-Bastardas)
• La torre de Sant Romà de Montellà: la resolució d’un enigma, (Oliver Vergés)

A la tarda, van exposar-se les ponències de temàtica històrica, amb els següents temes:

• Puigcerdà 316. El camp d’aviació que mai va arribar a funcionar, (Alfons Mills)
• La breu experiència de la Coronela de Puigcerdà, una peça més en la defensa del territori durant la guerra de successió (juny de 1707), (Gerard Cunill)
• Violència i bandolerisme al segle XVI: els assassinats dels Castellarnau d’Enveig a mans dels carolans, (Lluís Obiols)
• Els llibres de l’obra del pont de St. Martí d’Aravó (1326 i 1328), (Erola Simon)
• Dos esdeveniments cerdans marquen l’evolució del franquisme, (Jean-Louis Blanchon)
• Expressions i accions culturals d’Esteve Albert a la Cerdanya i al Baridà, (Jordi Pasques)
• La torre ‘El Regulador’: l’evolució d’una torre d’estiueig cerdana (1900-1997), (Sofia Garçon, Jordi Campillo)
• El parlar de Cerdanya, (Manel Figuera i Enric Quílez)
• De l’ acord local al conflicte d’Estat: conflictes de frontera, (Òscar Jané)

Diumenge al matí, es van exposar les ponències relacionades amb el medi natural: geologia, botànica, ecologia i zoologia, que versaren sobre:

• El ferrocarril a Cerdanya, un repàs al seu patrimoni, (Xavier Oller)
• El manganès de Cortàs, (Joan Carles Pereiro)
• Alguns camins del Duran, (Joan Closas)
• Un segle i mig d’actuacions forestals a Cerdanya, (Paco Cano)
• Petits espais florals a protegir a Cerdanya, (Enric Quílez, Francesc Esteban, Gael Piguillem)
• Un catàleg de les papallones de Cerdanya, (Jordi Dantart)
• Fauna amagada. Curiositats de petites bestioles de la Cerdanya, (Albert Garcia)
• Evolució de les poblacions de grans ungulats (isard, cérvol, cabirol, daina i mufló) a la Cerdanya, (Jordi Garcia-Petit)

Les jornades van ser seguides, en total, per unes 150 persones, comptant els dos dies i tenen vocació de continuïtat. Se celebraran cada dos anys i es publicarà aquesta primavera un resum de les ponències en un llibre específic i que estarà disponible per al públic en general.

CURIOSITATS I INFORMACIÓ RELLEVANT SOBRE LES INVESTIGACIONS PRESENTADES

• Es farà arribar al Departament de Medi Ambient el catàleg i proposta de protecció d’espais d’especial interès per la flora que hi creix.
• En la ponència sobre gestió científica del bosc, es va alimentar la polèmica sobre l’actuació o no a l’avetosa de Riu de Cerdanya.
• Durant la investigació portada a terme pels camins del riu Duran, es va descobrir un molí d’origen medieval prop d’Éller desconegut a l’actualitat i que serà objecte de més recerca en els propers mesos.
• Va quedar palès que cada vegada hi ha més evidències que els romans havien explotat diversos jaciments aurífers a la comarca.
• Pren molta rellevància la descoberta d’alfabets ibèrics a Cerdanya, llengua que encara està per desxifrar. Més de la meitat dels alfabets ibèrics coneguts es concentra en inscripcions de Cerdanya.