Aquest dissabte, dia 10 d’agost, a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà, va tenir lloc la conferència “El Cristianisme crea Sant Pau”, a càrrec de Llogari Pujol, teòleg, investigador, expert en llengua demòtica i autor de nombrosos llibres (Jesús, 3.000 anys abans de Crist) i estudis científics sobre les Fonts Egípcies del Nou Testament. L’acte va ser organitzat pel Grup de Recerca de Cerdanya, en el cicle “Egipte i el seu món” dins dels actes del tradicional programa d’estiu de l’entitat “A l’estiu, RECERCA’T!”.
Llogari Pujol anà desgranant comparativament la construcció de la figura de Sant Pau en comparació amb fonts més antigues procedents de les històries del Nàufrag (tradicional egipci) i el Contra Flaccus (Filó d’Alexandria). Pujol presentà un elaborat estudi procedent del seu propi doctorat a la Facultat de Teologia d’Estrasburg en què analitza a fons les estructures narratives de diferents llibres (Fets dels Apòstols i Cartes) i arriba a la conclusió que en molts moments s’inspiren/fotocopien de diverses fonts històriques egípcies. Sovint les traduccions que se n’han fet s’han referit a fonts tergiversades i manipulades incloent les traduccions en grec del demòtic original. També feu notar les nombroses estructures i tècniques literàries utilitzades per plagiar aquestes narracions egípcies (per exemple el conte del Nàufrag) i altres llibres com Contra Flaccus (Filó d’Alexandria). També destacà la importància que Filó d’Alexandria, filòsof jueu i pro-romà, tingué en la conformació dels orígens dels textos que configuren Sant Pau i la visió que ens n’ha arribat a l’actualitat.
Pujol va il·lustrar els assistents sobre aquesta polèmica i revolucionària teoria, i va arribar a algunes conclusions com que Sant Pau, almenys tal com es presenta al Nou Testament, no va existir mai; que el cristianisme nasqué d’acord als interessos romans a la regió i sempre visqué prop del poder; i també que moltes parts de l’Antic i el Nou Testament són mers plagis de relats egipcis i escrits, probablement, per experts narradors deixebles de Filó d’Alexandria a Saqqara, per encàrrec. També exposà la importància en la conformació del mite d’altres personatges històrics com Flavi Josep o l’únic General Romà jueu d’aleshores, Tiberi Juli Alexandre i el seu paper en el setge de Jerusalem per part de Vespasià, que culminà amb la destrucció del Temple.
Finalment, ja en un animat torn de preguntes, s’expressà la preocupació d’on queda la fe i la visió que les persones tenen sobre les religions en general, acabant amb una encertada sentència: “Tothom és ateu del Déu de l’altre”.