Dissabte, 28 d’agost, a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà, a les 18 hores, va tenir lloc una nova edició del Fòrum Cerdanya amb el títol: “Els esportistes cerdans”, on es tractaren qüestions com la idoneïtat de la Cerdanya per practicar esports, el suport que reben els nostres esportistes, la necessitat d’infraestructures esportives o les problemàtiques de l’esport de competició en estar en una zona relativament aïllada.

Van participar en aquesta edició Joan Barnola, president del Club Poliesportiu Puigcerdà, Salva Barnola, capità de l’equip sènior del Club Gel Puigcerdà, Josep Maria (Mia) Vila, capità del Futsal Llívia, Ferran Cuní, patinador i Jaume Piguillem, estudiant de periodisme i moderador del debat.

Les principals conclusions del debat varen ser:

1. La Cerdanya és una bona comarca per practicar esports des del punt de vista del medi natural, especialment per als esports de neu i de gel o per proves del tipus BTT, triatló, duatló, mitges maratons, etc. Però pel que fa als esports d’equip que requereixen certes instal·lacions, sol ser un lloc dur, especialment a l’hivern -per la neu i el fred- o bé pels desplaçaments als llocs de competició, que solen estar molt lluny i els trajectes se solen veure complicats per meteorologies adverses.
2. Precisament, el fet d’haver de desplaçar-se, tot sovint lluny, per competir, és molt més un handicap que no pas un atractiu. De vegades, són sis o vuit hores de desplaçament, enmig d’una nevada. A més a més la llunyania augmenta els costos econòmics de desplaçament o d’arbitratge, despeses que segons es va comentar suposen un altíssim percentatge del pressupost anual d’un club esportiu.
3. Com que la comarca té una població baixa, trobar prou gent per la multitud d’esports que s’hi practiquen pot esdevenir complicat. Potser fóra millor, especialment a les categories superiors, agrupar els diferents equips locals i fer-ne un de comarcal molt més potent, tot mantenint els equips locals per a l’esport base. Una altra opció és ajuntar-se també amb l’Alta Cerdanya i el Capcir i possiblement amb Andorra, per tenir una massa crítica d’esportistes i es va posar com a exemple l’equip júnior d’hoquei gel que va guanyar una lliga d’aquesta manera.
4. Es considera que hi ha moltes infraestructures esportives a la comarca. La major part dels participants van considerar que eren adequades, però algun va fer notar que potser n’hi havia massa infraestructures molt properes, cosa que les feia molt poc rentables i difícils de mantenir.
5. Pel que fa al tema dels patrocinadors, tots van coincidir que són difícils de trobar i mantenir, especialment grans patrocinadors. Això fa que el cost l’acabin assumint les institucions públiques, com els ajuntaments i les diputacions, ja que la Cerdanya, a diferència de comarques veïnes no disposa de grans empreses que puguin actuar com a patrocinadores dels equips o dels esportistes individuals i s’ha de recórrer a l’exterior, a institucions o bé a molt petits patrocinadors.
6. També van considerar que els esports estan ben tractats a l’escola i que allà, els nens i els joves ja reben prou motivació per practicar esport. Potser com a punt negre, l’esport femení, que a partir dels 14 anys, brilla per la seva absència, cosa que no passa amb l’esport masculí.
7. Un altre problema que pateix l’esport cerdà és que quan els esportistes que estudien arriben als divuit anys, la immensa majoria marxa fora a estudiar i es crea un buit que, de vegades no es por omplir de cap manera.

Pel que fa a l’enquesta pública, en aquesta sessió es preguntava: “Creieu que els esportistes cerdans reben prou suport?”. El resultat va ser:

• Vots emesos: 10
• Vots vàlids emesos: 10
• Vots a favor: 0
• Vots en contra: 9 (90%)
• Vots en blanc: 1 (10%)

Cosa que indica clarament que el públic present que va decidir votar considera molt majoritàriament que els esportistes cerdans no reben prou suport (econòmic, personal, etc).