Dissabte, dia 19 de juny, des de les 9 hores a les 13 hores, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Llívia, va tenir lloc la II Jornada de Fauna de Cerdanya, amb assistència presencial de públic i també amb retransmissió en directe per streaming.
Les jornades es van iniciar amb la introducció de l’alcalde de Llívia, el Sr. Elies Nova, qui va destacar el fet positiu que es fessin aquestes jornades, especialment després que l’any passat s’haguessin d’ajornar per culpa de la covid-19 i va ressaltar la vinculació del Museu de Llívia i la seva farmàcia amb el medi natural.

La primera comunicació portava per títol: “Ratpenats.org: reptes i oportunitats” i va anar a càrrec del Carles Flaquer, del Museu de Ciències Naturals de Granollers i especialista en quiròpters, qui va parlar del portal d’internet “Ratpenats.org”, com a centralitzador dels estudis dels quiròpters a Catalunya i que permet a la gent col·laborar-hi, seguint uns mètodes preestablerts. També va fer una introducció al món dels quiròpters i va parlar d’algunes de les espècies que podem trobar al Pirineu, així com dels seus hàbitats. També va comentar que si bé el nombre de ratpenats ha augmentat els darrers anys, ho han fet les espècies que s’adapten més fàcilment als canvis ambientals i antròpics, per la qual cosa hi ha més quantitat de quiròpters, però menys diversitat.

La segona comunicació va ser “Evolució, seguiment i control de la papallona del boix (Cydalima perspectalis) a Catalunya, i el cas del Parc Natural del Cadí-Moixeró”, a càrrec del Jordi Garcia-Petit, biòleg i director del Parc Natural del Cadí-Moixeró (PNCM) i de la Queralt Tor, ambientòloga. Ens va parlar del seguiment que es fa des del PNCM de la papallona del boix, que actualment només es troba de forma residual a la Cerdanya, però que es creu que hi acabarà arribant aviat, cosa que suposarà la desaparició dels boixedals de la comarca, ja que aquesta papallona és molt voraç i és capaç de produir fins a quatre generacions en un sol any. La papallona del boix es menja les fulles d’aquesta planta i arriba fins i tot a menjar-se l’escorça, cosa que acaba matant en poc temps els boixos, tal com ha succeït en indrets propers, com el Ripollès, el Berguedà, Andorra o la Garrotxa. No es coneix cap solució eficaç per erradicar aquesta papallona, que prové de l’Àsia i que va entrar a Europa arran del comerç de boix entre l’Àsia i Alemanya.

La tercera comunicació fou: “El tritó pirinenc (Calotriton asper) al Parc Natural del Cadí-Moixeró: un endemisme“i va anar a càrrec dels naturalistes Olatz San Sebastián, Marc Franch, Albert Montori i Alex Richter-Boix. Es va parlar sobre el tritó pirinenc i sobre la seva distribució territorial, així com sobre els estudis que s’estan realitzant, especialment, a l’àrea del PNCM. Actualment, les poblacions de tritó pirinenc es troben en fase d’estudi a fi de poder complementar els estudis que s’hi varen realitzar fa ja unes dècades a la mateixa zona. De moment, s’ha detectat la presència de tritó pirinenc a 31 noves quadrícules d’1×1 km, que s’han d’afegir a les 29 registrades a les publicacions o bases de dades consultades.

El biòleg Guillem Pérez de Lanuza, de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València, a la seva comunicació: “El llangardaix pirinenc (Lacerta agilis garzonii), una joia faunística desconeguda de la Cerdanya”, ens va parlar del llangardaix pirinenc, una subespècie de Lacerta agilis, que només es troba al Pirineu i concretament, a la zona de la Cerdanya, el Capcir i el Ripollès. Ens va parlar d’aquesta subespècie, les seves característiques morfològiques, la seva distribució territorial i d’algunes noves citacions recents a zones com Guils de Cerdanya i Meranges. Tanmateix, va explicar que la seva missió era la de divulgar aquesta espècie i la importància de poder tenir uns censos precisos sobre les seves poblacions a la zona, com a pas previ a fer estudis més específics.

Finalment, l’Àngel Bonada González, naturalista i tècnic en seguiment de la fauna, va presentar la comunicació “El mussol pirinenc (Aegolius funereus). Nous reptes per al seu estudi i conservació a Catalunya”. Ens va parlar sobre el mussol pirinenc, en comparació amb altres espècies similars presents al nostre territori. També va explicar algunes accions i programes realitzats recentment per estudiar la presència i els hàbitats d’aquesta espècie i també va comentar que el canvi climàtic farà retrocedir aquesta espècie més cap al nord, ja que es troba al seu límit de distribució boreal, la qual cosa comportarà a mitjà o llarg termini l’extinció del mussol pirinenc al nostre territori.

En acabar, va haver-hi un temps dedicat al debat i a les preguntes en general, on es va parlar de diversos temes relacionats amb les comunicacions o amb altres temes de ciències naturals. Finalment, el president del Grup de Recerca de Cerdanya, l’Enric Quílez i el director del Museu de Llívia, el Gerard Cunill, van cloure les jornades.

La jornada pot consultar-se online al canal de Youtube del Museu de Llívia.

Després de l’èxit d’aquestes jornades de fauna, hi ha la intenció d’anar-les repetint cada dos anys, tot alternant-les amb jornades sobre Botànica.

L’organització d’aquesta II Jornada ha anat a càrrec del Grup de Recerca de Cerdanya i del Museu de Llívia.