Ja tenim aquí el número 28 de la revista Querol. Continuem en pandèmia. Semblava que la cosa aniria per llarg, però no tant. Curiosament, aquest temps d’aturada forçosa i recolliment ha servit per a alguna cosa positiva: el nombre de treballs, publicacions, obres artístiques, etcètera, s’ha disparat.
El fet que els creadors hagin pogut dedicar-hi temps, que també hagin hagut d’aturar l’activitat tradicional i que, a sobre, hagin hagut de reinventar-se, ha fet que tothom s’ha replantejat moltes coses de la seva vida. No endebades, els problemes psicològics també han augmentat aquests dies de confinament i de semiconfinament.
No només ens manca la llibertat: ens manquen les relacions socials, els petons, les abraçades, les encaixades de mans, el contacte humà. Som primats i, per tant, tàctils. I també som visuals: les mascaretes no contribueixen gaire a interpretar el llenguatge del cos, que tot sovint diu molt més que les paraules o els tons de veu.
I a sobre, se’ns imposa distància. Això que alguns han definit com a “distància social” i que no deixa de ser “distància interpersonal” o “distància”, directament.
El resultat de tot això és una QUEROL ben carregada de continguts, amb moltes reflexions sobre la pandèmia i amb conseqüències de la pandèmia. Hem d’agrair que al nostre entorn immediat no hem tingut baixes, però per desgràcia en altres àmbits, no ha estat així. Valgui, doncs, el nostre record per aquells que aquesta maleïda plaga del segle XXI s’ha emportat cruelment.
Esperem que en gaudiu.